sábado, 21 de marzo de 2009

higiene femenina

Mantener una higiene y limpieza corporal adecuada es fundamental para prevenir todo tipo de infecciones, a la vez que favorece una convivencia saludable. Pero hay partes del cuerpo de una mujer que necesitan un cuidado especial.

Patinatge: patinatge sobre rodes (patinadora: alba perez (entrevista))

PATINADORA
Alba Pérez se sitúa en la élite del patinaje artístico
Un oro y dos bronces son los últimos triunfos de Alba Pérez Rifà. Los lograba el pasado mes de noviembre en el Mundial Júnior de Patinaje Artístico. Hablamos con ella sobre sus éxitos y sus planes de futuro
GUACIMARA CASTRILLO
“Al principio no despuntaba nada, quedaba siempre entre las últimas”. Así de sincera comienza a hablar de sus inicios en la competición Alba Pérez Rifà, la misma, que hace unos días se colgaba un oro y dos bronces en el Mundial Júnior de Patinaje Artístico. Y con éste, ya son tres los campeonatos internacionales que en las últimas temporadas han visto alzarse a la joven catalana en el podio.
Persistente y luchadora, Alba tuvo claro desde muy pequeña –empezó con poco más de seis años– que quería triunfar en esta modalidad deportiva. Desde entonces, no ha dejado ni un solo día de trabajar duro para lograr sus metas.
El pasado mes de noviembre le tocaba enfrentarse a una de las citas más importantes de su carrera. Se celebraba en nuestro país (en la ciudad de Murcia) el Campeonato del Mundo. Alba llegaba al encuentro consciente de estar entre las favoritas de su categoría (júnior), no sólo porque ostenta los primeros puestos desde hace varias temporadas, sino porque viene demostrando estar en su mejor momento. Sin embargo, reconoce la patinadora, “tenía más presión que nunca, no podía quitarme de la cabeza que había mucha gente conocida entre el público y muchas miradas sobre mí, no quería decepcionar”. Y no lo hizo. Medalla de oro en combinada –con la que mantiene su título de 2005– y bronce en las modalidades de libre y figuras obligatorias.
Con todo, ella asegura que “podía haberlo hecho mejor” y admite que, “siempre me exijo mucho, el máximo. Esta vez iba también a por el oro en libre y no ha podido ser”.
A la hora de hablar de su trabajo, Alba se muestra autocrítica y humilde. Sabe que su mejor baza en este campeonato ha estado “en los saltos completos, las tres vueltas en el aire que muchas patinadoras no logran hacer”. Su punto débil: “El de siempre, me cuesta controlar los nervios. Me suelen jugar malas pasadas y esta vez me han afectado bastante en la pista”.
Más datos
SUS INICIOS. Alba Pérez (18 años) comenzó a practicar el patinaje cuando tenía seis años. “Mi madre quería que hiciese algún deporte, ella me decía que ballet, pero yo quise apuntarme a patinaje”. Recuerda sus inicios por lo mal que lo hacía, pero no tardó en dar el cambio y comenzar a despuntar.
PRIMEROS ÉXITOS. “Con 11 años quedé Campeona de España en infantil”. Luego, su momento más álgido llegaría en 2004. “Estaba aún en categoría juvenil y me convocaron para el Mundial júnior de Fresno (California) para que fuese probando”. Alba probó y demostró: “Quedé primera en libre y segunda en combinado”. Es, cuenta entusiasmada, “el título que más he disfrutado y del que guardo mejor recuerdo, por lo inesperado que era para todos”. Sobre aquella cita, Clemente Cerezo, su entrenador, también guarda un recuerdo imborrable. “Antes de salir a pista Alba me pasó un papel en el que decía: ‘Este campeonato lo gano yo por mis narices’”.
CLUB NATACIÓ TERRASA. Desde los 11 años, Alba forma parte del CN. Terrasa. Allí, entrena bajo las órdenes de Clemente Cerezo, que en su día fue subcampeón mundial de patinaje artístico.
SOBRE SU FUTURO. Tanto Alba como Clemente recalcan que “del patinaje es imposible vivir en nuestro país”. Consciente de ello, Alba dedica buena parte de sus esfuerzos a los estudios. Este año ha empezado a estudiar la carrera de Telecomunicaciones. En un futuro, dice, “me gustaría montar un club de patinaje, pero sé que tendré que compaginarlo con otro trabajo”.
Clemente Cerezo es “mi entrenador en la pista y mi mejor amigo fuera de ella”
Cuando le preguntamos por sus maestros y por sus principales apoyos en su carrera deportiva, Alba no tiene ninguna duda: “Clemente Cerezo”. Él, explica, “ha sido mi entrenador desde que tenía 11 años, es la persona de quien más he aprendido”. Además, insiste, “no sólo me ha enseñado a disfrutar del patinaje, sino que también me ayuda mucho en temas personales. Es mi entrenador en la pista y mi mejor amigo fuera de ella”.
Por su parte, Clemente tampoco escatima en elogios. “Alba nunca deja de sorprenderme, tiene una fortaleza psíquica envidiable, cuando se propone algo es imbatible, luchadora, persistente e, incluso, autodidacta”.
A nivel deportivo, asegura el entrenador, “lo hace muy bien”. Sin embargo, coincide con su alumna a la hora de revelar que “ahora mismo no está a tope, en el Mundial podía haber conseguido aún mejores resultados”. Con todo, “otra de sus cualidades es que sabe ganar, pero también sabe perder y, aunque en un primer momento se derrumbe, enseguida está pensando en su próximo objetivo”.
Hablando de objetivos, Alba explica que “ahora me toca un cambio importante, la próxima temporada pasó a la categoría absoluta, sénior”. Su meta: “Mantenerme en la competición, mejorar y hacerlo bien”. Es consciente de que “la competencia será más dura y las cosas más difíciles, pero me repetiré lo de siempre Alba tu puedes”.
Su entrenador se muestra también optimista. “Su cuerpo y su personalidad van a parar de experimentar cambios, en los últimos años ha sufrido bastante por cuestiones de crecimiento, ha pasado una etapa complicada”. Ahora, explica, “su cuerpo es el que es y puede dar mucho de sí”. Además, recalca, “a Alba le van los caminos difíciles. Desde que trabajo con ella, cuando más ha demostrado es cuando las situaciones son más complicadas”.
“Muchos títulos pero pocos reconocimientos”
El pasado mes de noviembre Murcia acogió la 51ª edición del Campeonato del Mundo de Patinaje Artístico. Aunque Italia fue la que copó un mayor número de medallas (25 en total), nuestro país demostró, una vez más, estar entre los mejores del mundo (tercero en la clasificación final). “El nivel de los patinadores españoles es cada vez más alto”, explica Clemente Cerezo, sin embargo, “los apoyos siguen siendo muy escasos”.
En España, “vivir de este deporte es imposible e impensable”, recalca. A esto, se suma que es “un deporte que exige muchísimo, una media de cinco horas de entrenamiento diario y una disciplina que hay que aplicar en tu vida general, con lo cual, compaginar con otros trabajos tampoco es fácil”.

Patinatge: patinatge sobre rodes (Esports basats en el patinatge sobre rodes 2)

  • hoquei sobre patins




  • patins en linia de velocitat





  • slaloms



  • patinatge lliure

Patinatge: patinatge sobre rodes (Esports basats en el patinatge sobre rodes 1)

  • Hoquei sobre patins: esport d'equip sobre patins tradicionals (quad) que té com objectiu impulsar una pilota a l'interior de la porteria contrària mitjançant la utilització d'un estic. Acostuma a rebre diverses denominacions en funció del país com ara: Quad Hockey, Hóquei em Patins (PT), Rolhockey (NL), International Style Ball hockey, Rink Hockey (FR), Hockey Su Pista (IT), Hockey sobre Patines (ES), Rulleskøjtehockey (DA), Rullbandy (S), Rulluisuhoki (ET) o Hardball hockey (US). Fou esport de demostració als Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
  • Hoquei sobre patins en línia: versió de l'hoquei patins tradicional, però on s'usa un patí en línia. Sol ser més ràpid que la versió amb patins tradicionals, fet que fa que tingui més similituds amb l'hoquei sobre gel.
  • Patinatge artístic sobre rodes: esport que es practica en categoria individual o en grups que consisteix en realitzar girs, salts i altres moviments sobre patins de tipus quad de forma artística i rítmica, sovint amb música. Existeixen diverses modalitats i disciplines com ara les figures, la dança, l'estil lliure, els grups de precisió o els grups xou.

  • Patinatge de velocitat sobre patins en línia: el patinatge de velocitat sobre patins sol utilitzar els patins en línia, consistents en 4 o 5 rodes, alineades en una mateixa filera. Es realitzen curses en un circuit amb l'objectiu de realitzar el menor temps possible.

  • Patinatge eslàlom: Existeixen dues modalitats d'aquest esport, l'eslàlom estil lliure i l'eslàlom de velocitat. En ambdues es tracta de patinar navegant arran una sèrie de cons o obstacles situats al terra de forma similar a com es fa en el món de l'esquí.
  • Patinatge agressiu (o extrem): és una modalitat de patinatge que ha evolucionat des de finals dels anys 80 i que consisteix en fer acrobàcies amb patins en línia, generalment utilitzant algun obstacle, ja sigui del mobiliari urbà (rampes, baranes, voreres, ...) o en uns recintes especials anomenats half-pipes (estructures artificials en forma de U). En funció de si es tracta del primer o del segon, aquesta modalitat de patinatge rep la denominació street (al carrer) o vert (en half-pipe).

  • Patinatge lliure: també anomenat patinatge urbà, és una variant del patinatge agressiu que consisteix en anar d'un punt A a un punt B de la manera més ràpida possible sortejant tota mena d'obstacles.

Patinatge: patinatge sobre rodes (Historia)

La primera utilització registrada d'uns patins sobre rodes fou en una actuació a Londres el 1743. L'inventor d'aquest patí s'ha perdut a la història. El primer inventor de patins conegut fou John-Joseph Merlin, qui dissenyà un primitiu patí en línia amb rodes de metall l'any 1760. El primer disseny patentat d'un patí fou realitzat per M. Petitbled, a França el 1819. Aquests primers patins, similars als actuals patins en línia, eren molt rudimentaris i tenien poca mobilitat, amb excepció del moviment en línia recta.
El patí de quatre rodes disposades en parells de dos en dos, fou dissenyat per primer cop el 1863 a Nova York per James Leonard Plimpton. La primera pista pública de patinatge va ser oberta el 1866 a Newport, Rhode Island, amb el suport de Plimpton. L'èxit d'aquest patí fou indubtable i dominà la indústria del patí durant més d'un segle. Millores a les rodes foren patentades per William Bown a Birmingham, Anglaterra el 1876 i per Joseph Henry Hughes el 1877.
El 1884 Levant M. Richardson va rebre una patent per l'ús d'acer per a la zona de les rodes per tal que es produís menys fregament, i augmentar-ne la velocitat. El 1898, Richardson creà la Richardson Ball Bearing and Skate Company, per la fabricació de patins. El disseny del patí restà pràcticament sense canvis des d'aleshores.
L'any 1979 Scott Olson i Brennan Olson de Minneapolis, Minnesota van veure com uns patins en línia creats als anys 1960s per la companyia Chicago Roller Skate Company tenien grans possibilitats per a ser usats per a l'entrenament de hoquei sobre gel, amb un redisseny apropiat i usant materials moderns. Anys més tard crearen l'empresa Rollerblade, Inc.. Durant els anys 80 i 90 aquests patins foren un notable èxit, arribant a ser, fins i tot més populars que els tradicionals quads.


Patinatge: patinatge sobre rodes (què és?)

El Patinatge sobre rodes consisteix en desplaçar-se sobre un terreny diferent del gel, mitjançant la utilització de patins sobre rodes. És, tant una forma d'entreteniment, com un esport amb diverses modalitats, així com una forma de transport.

Els patins poden ser de dues varietats diferents: el patí tradicional (quad) i el patí en línia.

Patinatge: patinatge sobre gel (patins)


Els patins de gel són una bota amb una fulla de acer que permet deslizar-se

Patinatge: patinatge sobre gel (Esports basats en el patinatge sobre gel 2)

Fotos;
  • Bandy

  • Patinatge artistic

  • Hoquei sobre gel

  • Ringette


  • Patinatge de velocitat

  • patinatge nòrdic






Patinatge: patinatge sobre gel (Esports basats en el patinatge sobre gel 1)

Són diversos els esports que basen una de les seves característiques en el patinatge sobre gel:

  • Hoquei sobre gel: esport d'equip que es juga sobre el gel, amb l'objectiu de marcar gols introduint un puck (una mena de disc o pastilla) dins de la porteria de l'equip rival, xutant-la amb un estic.
  • Bandy: esport d'equip que es juga sobre el gel, amb estics, una petita pilota i regles similars a les de l'hoquei sobre herba.
  • Patinatge artístic sobre gel: esport que es practica en categoria individual (masculí o femení), sincronitzat, parelles mixtes o grups, que consisteix en realitzar girs, salts i altres moviments sobre el gel de forma artística i rítmica al compàs de la música.
  • Ringette: esport d'equip jugat sobre gel, on l'objectiu és marcar gols disparant un disc dins de la porteria contrària utilitzant un estic llarg i sense fulla.
  • Patinatge de velocitat sobre gel: competició consistent en curses els participants recorren certes distàncies en el menor temps possible. Algunes variants:
    Patinatge de velocitat en pista curta
    Patinatge de velocitat sobre gel marató
    Short Track
  • Patinatge nòrdic o Tour skating: és una activitat recreativa molt estesa als països nòrdics, com Suècia, Noruega o Finlàndia, on els participats recorren llargues distàncies patinant sobre el gel natural.

Patinatge: patinatge sobre gel (Historia)

Un estudi de Federico Formenti de la Universitat d'Oxford suggereix que la forma de patinatge sobre gel més antiga succeí al sud de Finlàndia fa uns 4.000 anys.
Segons sembla, els patins sobre gel foren inventats pels holandesos cal al segle XIII o XIV, fabricats de amb una fulla de metall molt afilat a la part de sota de la bota per evitar el fregament amb el terra. En línies generals els patins actuals han romàs d'igual forma.

Patinatge: patinatge sobre gel (què és?)

El patinatge sobre gel consisteix en desplaçar-se sobre el gel mitjançant l'utilització d'uns patíns sobre gel.

Patinatge: quins tipus hi ha?

El patinatge es pot classificar en diverses categories des de diversos punts de vista:

En funció del tipus de patins i de superfície en què es practica:
  • Patinatge sobre gel: El Patinatge sobre gel és un esport olímpic d'hivern que consisteix a lliscar amb patins per una superfície de gel.
  • Patinatge sobre rodes: Es desenvolupa en pistes que no siguin de gel, generalment d'asfalt, formigó, terrasso o parquet, que a més poden estar recobertes d'una capa de material plàstic (poliuretà, resina sintètica, etc...).

En funció de l'activitat que s'hi desenvolupa:

  • Algunes modalitats d'Hoquei: Esport d'equip que consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari amb l'objectiu de marcar gols.
  • Patinatge artístic: Especialitat que consisteix en fer acrobàcies rítmiques sobre patins.
  • Patinatge de velocitat: Especialitat que consisteix en fer curses sobre patins.

Que és el patinatge?

El patinatge és un esport que consisteix a lliscar sobre una superfície regular, mitjançant uns patins col·locats als peus.

Voleibol: enllaços externs (federacions...)

Voleibol: competicions

De seleccions
  • Voleibol als Jocs Olímpics
  • Campionat del Món femení - masculí
  • Lliga Mundial masculina
  • Grand Prix Mundial femení
  • Copa Grand Champions femenina - masculina
  • Copa del Món femenina - masculina
  • Campionat d'Europa femení - masculí
  • Campionat d'Àsia femení - masculí
  • Campionat d'Àfrica femení - masculí
  • Copa Amèrica femenina - masculina
  • Campionat de Nord-amèrica femení - masculí
  • Campionat de Sud-amèrica femení - masculí

De clubs
  • Copa d'Europa femenina - masculina
  • Recopa d'Europa femenina - masculina
  • Copa CEV femenina - masculina
  • Lliga espanyola femenina - masculina
  • Copa espanyola femenina - masculina

Voleibol: Camp,red i pilota

El voleibol es juga entre dos equips de sis jugadors, en un camp de 18 metres de llargada i 9 d'amplada, dividit en 2 camps de 9x9 m separats per una xarxa d'alçada variable (2,43 m per homes; 2,24 m per dones; altres alçades s'utilitzen en competicions juvenils, infantils, etc). A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3 m de distància de la xarxa.




Pilota:


S'utilitza una pilota de cuir o material sintètic de mida similar a la de futbol però més lleugera.


Voleibol: vocabulari que s'utilitza

Diccionari

A

  • Altura de la xarxa: La xarxa ha de ser de 9m de llarg i la amplada depèn de la categoria dels jugadors de la competició.

  • Avantbraç: És el gest que és realitza en la recepció i el que s'intenta fer en la defensa. Consisteix bàsicament en varies fases:
    - La primera i casi la més important és estar perfectament parats. Per tant, tenim que mourens ràpid cap a la pilota i intentar està parats avanç de tirar.
    - Desprès tenim que situar els peus a una distancia una mica més gran que l'amplada dels ombres. Realitzem una flexió de cames i situem el cos lleument endavant quasi caient. Té que semblar com si estiguéssim en una “cadira imaginaria”.
    - Situem els braços completament extensos i més o menys paral·lels a les cuixes.
    - Finalment fem com si ens aixequéssim d'aquesta “cadira imaginaria” donant un pas endavant i tirem la pilota amb els dos avantbraços(no amb els canells)Es realitza un cop sec però no brusc, sempre acompanyant la pilota amb les cames(segons ens aixequem de la cadira).
  • Antena: Vegis Vara.

  • Àrea de joc: És la zona practicable per jugar al voleibol en un partit. Està compost per la pista de joc i la zona lliure. Tot el que no sigui àrea de joc és pot utilitzar també(graderies, escales, etc.) en qualsevol punt on sigui necessari. És a dir, que si és va a una pilota cap a les grades és vàlid pujar-se per elles per intentar salvar aquella jugada.

B


  • Batuda: És el gest previ al remat. La seva missió és, en termes físics, guanyar tota la energia cinètica i potencial(elàstica) que puguem per transmetre-la a la mà que tira la pilota.

  • Block-out: Com la mateixa paraula ho diu, és una tècnica q és fa servir per els que rematen la pilota que consisteix en rematar cap a fora o contra el bloqueig intentant conseguir q la pilota vagi fora per la força del remat i just desprès de tocar en el bloqueig; és a dir, “bloqueig i fora”.

  • Bloqueig: Acció defensiva i fins algunes vegades ofensiva( i que no és comptabilitza com a cop fet a la xarxa, i la seva finalitat és que els adversaris rematin còmodament. Els jugadors que boquejen intenten formar un espai de paret per sobre de la xarxa amb els seus braços i mans. Els bloquejadors poden passar les mans per sobre de la xarxa i invalidar el camp contrari sempre i quan no interrompin el remat; és a dir, que no el molestin fins que no hagi tirat la pilota. Si els bloquejadors toquen la pilota abans que el rematador quan la pilota encara està en el camp d'aquest últim, és considera falta a favor del equip que estava rematan. El bloqueig ha d'estar ven format(unit i sòlid) i amb totes les mans apuntant cap al terra per evitar que la pilota travessi aquest i caigui fàcilment en el camp que defensa, també perquè no siguin objecte de un block-out.

C


  • Central: Jugador que ocupa la zona central del joc, es a dir, la zona 3. La seva missió a la xarxa és bloquejar tots els remats( per lo que s'ha de moure per tota la xarxa) i rematar en un temps ràpid quan està en la segona defensa al fons del camp, encara que la posició concreta dependrà de la trajectòria triada.
  • Col·locador: Jugador “cervell” de l'equip. S'encarrega d'aprofitar el jo defensiu del seu equip per crear un joc ofensiu. És el que té que organitzar el equip al camp. La seva posició en el camp és la zona 2, des de on s'encarrega de donar el segon toc (normalment realitzant un toc de dits) intentant deixar un remat fàcil a algun dels seus companys. La seva missió és molt important dintre de l'equip ja que s'hi realitza un bon pas hi haurà més possibilitats de aconseguir punt) m'entres que si el seu pas no és massa bo el rematador pot tenir dificultats per superar el bloqueig, o inclòs el remat o el mateix colocador pot “regalar” la pilota al altre equip passant-lo molt fàcilment.
  • Curta: Remat ràpid que se sol realitzar per les zones centrals. Per la rapidesa del remat, requereix un gran enteniment entre el colocador i el jugador que remata. Amb aquest acció es busca sorprendre el bloqueig de l'adversari, si s'aconsegueix la sorpresa és produeix un remat espectacular i molt potent.

D

  • Dits (o toc de dits): És el gest típic del colocador. És el toc que només s'utilitza quan ens arriba la pilota de una forma relativament còmoda, degut a la gran netedat que requereix aquest toc perquè no sigui considerat com a falta, el gest complet és bascament així:
    El jugador, ja sense desplaçar-se per el camp coloca els peus a una distancia similar a la dels ombrós.
    Flexiona lleument els genolls.
    Colocar els braços també flexionats de tal manera que queden les seves dos mans per sobre del cap.
    Les mans formen una espècie de copa de manera que els dits polze i índex de cada mà formen una espècie de triangle.
    Acompanyarem el cop amb les cames i si necessitem més potencia farem un petit saltet.

E

  • Espai de pas: És la única zona des d'on és pot passar la pilota al camp contrari de manera reglamentaria. Aquesta zona queda determinada així: lateralment, per las vares i inferiorment, pels obstacles existents per sobre de la xarxa (tolo, sistella, viga, etc...)

F

  • Fintar: És la jugada ofensiva realitzada per un rematador o inclus un colocador. La finalitat de la jugada és enganyar a els contraris fent-li's creure que el jugador va a realitzar una acció quan realment els hi farà una totalment diferent. En el cas de un remat, aquest realitza una batuda normal del remat, i quan està a l'aire apunt de tocar la pilota, en contes e fer un remat normal toca la pilota molt suaument intentant que caigui la pilota en algun forat del camp contrari des d'on amb un remat no hi hauria pogut arribar. Si és un colocador el que realitza l'acció, el que fa és passar la pilota suaument en el segon toc quan tots pensen que anava a col·locar la pilota. Normalment agafa descol·locats a l'equip contrari. En els dos casos, se sol buscar zones del camp en les que no hi hagi ningú, entre dos contraris perquè s'estorvin o molt aprop de la xarxa. La desavantatge d'aquesta jugada és que, degut a la suavitat amb la que es passa la pilota, si el equip contrari prevé la acció i aconsegueix salvar la pilota en condicions molt favorables per aconseguir guanyar ells els punts.

G

  • Gest: És el conjunt de moviments que és realitzen abans, durant i desprès de tocar la pilota. Depent del toc es realitza un gest o un altre. Un aspecte important del gest és que, en un mateix jugador, aquest moviments son quasi els mateixos quan és realitza el mateix gest; per aquesta raó si un jugador realitza malament el gest del remat o el toc de avantbraç(per posar dos exemples) és perquè li han ensenyat malament aquest gest, i és molt possible que li costi canviar-lo. De totes maneres un jugador pot realitzar malament un gest però ser efectiu, encara que segurament ho serà més si ho realitza de la forma correcta.

L

  • Línia de 3m: És la separa la zona d'atac de la resta de camp. Forma part de la zona d'atac i és la que “avisa” a els “zagueros” des de on no poden rematar. Encara que aquesta està pintada a la pista i una mica en la zona lliure, s'allarga imaginàriament en la zona lliure fins el lloc que deixa de ser-ho( una paret, un banc...)

P

  • Primera línia: És refereix a els 3 jugadors que estan en la zona de la xarxa (2,3i4) o zona d'atac. La seva missió defensiva és la de bloquejar els remats dels adversaris(defenses en primera línia), mentes que en treballs ofensius tracten de rematà buscant guanyar el punt o recuperar el servei.

R

  • Rematador per (zona) 4: A diferencia del central el rematador de aquesta zona és més tècnic i no necessita entrar molt ràpid al remat degut a la distancia que el separa del colocador. Aquest rematador té més temps per pensar on i com va a rematar(o fintar). També té un ampli ventall de possibilitats a la hora de intentar resoldre la jugada amb una acció ofensiva.

S

  • Servei: és la posada en joc de la pilota, i és la única manera d'iniciar un punt. La realitza el jugador que en la rotació està a la zona 1, realitzan-lo des de la zona de servei i tirant-lo amb la mà o amb el braç. El jugador té 5 segons depres del pitido del àrbitre.
  • Segona línia: És refereix a els 3 jugadors que estan en las zones “zagueras”

T

  • Tens: És el pas ràpid del colocador cap a la zona 4. En aquesta zona té que estar molt atent el rematador corresponent ja que la pilota anirà a gran velocitat i a molta baixa altura( d'aquí el seu nom).
  • Temps Ràpids: Són aquelles jugades realitzades per els rematadors i el colocador, en las cuals és busca sorprendre al contrincant mitjançant la velocitat del joc.
  • Toc: És qualsevol contacte amb la pilota, encara que es refereixi principalment al toc de dits i al toc de avantbraç. Cada diferent toc forma part de un gest diferent. En joc només estan permesos 3 tocs i el bloqueig no conta com a toc.

V

  • Vareta: Vara flexible de 1,8m de longitud pintada cada 10cm de vermell o de blanc alternativament. És coloca una a cada extrem de la xarxa y exactament sobre las línies laterals. La seva missió és determinar el espai de pas.

Z

  • Zona d'atac: És la zona de la pista determinada per la xarxa, las línies laterals i la línia de 3 metres. Dintre de aquesta zona només poden rematar i bloquejar els tres jugadors que estan en les zones de 2,3 i 4 en aquesta mateixa rotació. Els zagueros no podien bloquejar, encara que no podien rematar des de darrera de la línia de 3 metres.
  • Zona de servei: És la zona del camp que pertany a la zona lliure i que s'utilitza per realitzar el servei.
  • Zona lliure: Zona de l'àrea de joc, variable en la superfície i forma degut a que és la tancada entre las línies laterals i les fons de la pista de joc.
  • Zonas del camp: El camp pot estar dividit en 6 zones per indicar els llocs del jugadors o 9 per indicar-hi també els forats buits.

Voleibol: formes de tirar la pilota

-Hi ha molt estils i maneres de tirar les pilotes però les dos més bàsiques són:



  • Cop de dits: S'utilitza quan les pilotes arriben a tu des de l'equip contrari per la zona alta(més amunt del teu coll). És basa en situar les mans a l'altura del front a un pam de la cara unint els dits polze i índex de la mà dreta amb els mateixos de la mà esquerra, si separem un o dos centímetres les mans veurem que estem dibuixant un triangle imaginari amb els dits, aquesta és la postura inicial del cop de dits. Per utilitzar-lo s'ha de fer un toc ràpid però precís en direcció al camp contrari, diem lo del toc ràpid a causa de les normes que són molt estrictes en aquest camp, per això ens hem d'imaginar que la pilota està cremant i que l'hem de tocar el mínim de temps possible
  • Cop baix: S'utilitza en cas de que la pilota arribi des del camp contrari per la zona baixa(per sota del coll). És basa en creuar les mans, posar els dits polze estirats sobre els punys i els braços ben estirats. Per tirar la pilota s'ha de fer un moviment de baix a d'alt, aquest tir és pot utilitzar per passar-li la pilota a un company per rematar o simplement passar-la al camp contrari. De la mateixa manera que en el cop de dits ens hem d'imaginar que la pilota crema i que la hem de tocar el mínim de temps perquè si no seria falta.

Reglament del voleibol

El voleibol és un esport d'equip en el que hi intervenen dos equips de sis jugadors en una pista de joc dividida per una xarxa. La pilota és posa en joc mitjançant el servei. Cada equip té dret a tocar tres vegades la pilota(a més a més del toc de bloqueig), per tornar la pilota al camp contrari. Un jugador no pot tocar dues vegades seguides la pilota, excepte en el bloqueig. Només l'equip que serveix pot anotar un punt(excepte en el 5é set).

Quan el equip que rep guanya la pilota, obté el dret al servei(en el 5º set també marca un punt), i els seus jugador avancen una posició efectuant una rotació en el sentit de les agulles del rellotge. El equip que marca 15 punts, amb ventatge de dos, guanya el set. Al guanyar tres sets guanya el partit.



  • En cas de empat16-16, el equip que marca 17 guanya el set, amb un sol punt de ventatge. En el 5º set si hi ha un empat 16-16 haurà d'existir una diferencia de dos punts.



  • Els participants han de comportar-se respectuosament i cortesament amb el ànim del joc net, no només cap als arbitres, si no també cap als adversaris, companys d'equip i espectadors. Els principiants hem d'evitar accions i aptituds dirigides a influenciar les decisions del arbitres, o a encobrir faltes del seu equip. Tant el capità del equip com el entrenador són responsables de la conducta i disciplina dels membres de l'equip.

Per guanyar una jugada:



Sempre que un equip falli en fer el servei o en tornar la pilota, o cometi una falta, el equip adversari guanyarà la jugada amb un dels efectes següents:
Si el equip adversari havia fet el servei, aquest marca un punt i segueix sacant.
Si el equip adversari rep el servei, guanya el dret al servei sense anotar un punt.


Per guanyar una jugada en el 5º set:



El punt es marcat quan un equip guanya la jugada, amb un dels efectes següents:
1-El equip que havia sacat marca un punt i segueix sacant.
2-El equip que rep el servei marca un punt y guanya el dret a servei.


Posicions:



Els tres jugador posicions davant la xarxa són els davanters, i ocupen las posicions 4,3 i 2. Els altres tres son defensors i ocupen les posicions 5,6 i 1. Cada defensar ha d'estar més allunyat de la xarxa que el seu defensor respectiu. Tradicionalment és parla de sis zones en el camp, però de vegades s'opta per la numeració de 9, per parlar d'alguns forats del camp.


Situacions:



És permet un màxim de sis substitucions per equip i per set. És poden substituir un o més jugador a la vegada. Un jugador pot sortir del joc i reingressar-hi, però només una vegada per set i per jugador que l'ha substituït.


Situació de joc:


La pilota és fora quan:



Toca el terra fora de les línies que limiten el camp.
Toca un objecte fora de la pista, el sostre o una persona que no està jugant.
Toca les parts externes de la xarxa, antena, cordes postes, etc...
Travessa completament o parcialment el pla vertical de la xarxa fora del espai del pas, aquest comprés entre les antenes.


Tocs per equip:



Els tocs per equip inclouen no només els tocs intencionats pel jugador, sinó també els contactes accidentals amb la pilota. Quan dos(tres) jugadors toquen la pilota simultàniament, es comta com dos(tres) tocs (excepte en el bloqueig).



Característiques del toc:



La pilota pot ser tocada amb qualsevol part del cos. La pilota ha tocar-se netament, sense ser detinguda, a excepció de les pilotes jugades en accions defensives. En el primer toc de un equip, la pilota pot tocar varies parts del cos consecutivament, sempre que aquests contactes siguin part d'una mateixa acció.


Pilotes a la xarxa:



Exceptuant el servei, una pilota que creua la xarxa, pot tocar-la. Una pilota que és llençada contra la xarxa pot ser recuperada dintre dels tres tocs de l'equip.


Jugador a la xarxa:



Durant el bloqueig un jugador pot tocar la pilota per sobre de la xarxa, a condició de no interferir el joc de l'adversari avanç o desprès de l'acció d'aquest últim. Desprès del toc d'atac, està permès a un jugador passar la mà per sobre de la xarxa, a condició de que el toc de la pilota s'hagi fet en l'espai propi. És permet penetrar en el espai de l'adversari per sota de la xarxa, a condició de no interferir en el joc d'aquest.


Execució del servei:



En el moment del cop de servei el jugador no ha de tocar la pista inclosa la línia de fons. És la obligació del jugador tocar la pilota abans de que passin 5 segons del xiulet de l'àrbitre. És considera temptativa de servei si la pilota, desprès d'haver estat llençada per el que fa el servei, cau al terra sense que aquest el toqui avanç. Només està permesa una temptativa en cada servei. Desprès d'aquest, el servei haurà de ser dintre dels tres segons següents.


Cop d'atac:



Totes les accions de dirigir la pilota al adversari, excepte les de servei i bloqueig, es consideren cops d'atac. Durant el cop d'atac, està permès fintar si el contrari és net i la pilota no s'acompanya amb la mà. Els davanters poden complementar qualsevol tipus d'atac a qualsevol alçada a condició de què el contacte amb la pilota sigui fet dintre del seu espai de joc. Un jugador pot completar el seu joc d'atac a qualsevol altura des de darrera de la zona de servei. Al moment del seu impuls els seus peus no han de tocar ni traspassar la línia de atac. Desprès de tocar la pilota pot caure dintre de la zona de joc.


Historia del voleibol resumida

- El joc del voleibol va ser inventat el 1895 per William G. Morgan. Morgan era Director de Educació Física de la Associació Cristiana de Joves de Holyoke( Massachuset).

- Al començament es va dir “mintonette”. El voleibol, o voleibol, com es diu escurçant el seu nom Anglès, es va fer popular ràpidament, tant als Estats Units com a la resta del món.

Cronologia

- El1913, en els jocs de Orient, organitzats a Manila ( Filipinas), és va jugar voleibol.

- El voleibol de platja va ser practicat per primera vegada en els Estats Units al voltant de 1940.

- En el 1947 es va organitzar la FIVB (Federació Internacional de Voleibol).

- En el 1949 és van realitzar els primers campionats mundials d'aquest esport, i a partir del 1952 és va realitzar cada 4 anys. Els equips que mes s'han destacat en la especialitat són els de la ex URSS(masculí i femení), Txecoslovàquia(masculí), Xina y Japó(femení).

- En el 1955 és va incloure en els jocs panamericans, i en el 1964 s'agrega a les competicions dels jocs Olímpics. En els campionats europeus apareix el voleibol masculí en el 1948 i el femení en el 1949.

- La copa del món és realitza cada 4 anys, tant per els homes( des de 1965), com per les dones(des de 1973).

- Tant l'equip masculí com el femení de l'URSS són els que més premis i més medalles s'han adjudicat en aquest esport.

- En el 1990 és va començar a jugar una lliga mundial integrada per deu països i en el 1993 és va agregar un Gran Premi femení format per els vuit països millor classificats a nivell mundial.

- Fins fa molt poc, aquest esport no és jugava en els jocs Olímpics. El voleibol fa el seu debut olímpic en el 1996.

Historia del voleibol espanyol

El voleibol, arriba al nostre país, aproximadament, cap a l'any 1920, com a joc recreatiu, practicat en les platges catalanes, per influències euro-occidentals. Hi havia poca pràctica de voleibol, la Escola de Educació Física de Toledo edità, al 1925, el primer reglament de voleibol, traducció del que s'utilitzava per Europa. La veritat era que fins passat el període nacional de la Guerra Civil, i quan s'organitzava l'esport oficial i no era contat encara el voleibol com a esport, aquest és començà a practicar com a esport escolar, a traves de la “organización del frente de juventudes y de la sección femenina”. No va ser fins a 7 o 8 anys després quan les autoritats esportives, observant que el balonvolea és practicava per tot el territori i que, per altre banda, era un esport amb federació Internacional, amb un gran nombre de països afiliats, amb projecció a ser adherit en el Comitè Olímpic Internacional(1957), es va proposar organitzar oficialment el balonvolea, creant els seus òrgans de govern, federacions provincials, etc...No obstant, la organització de l' esport espanyol no va passar per crear una federació Espanyola de voleibol, sinó per agregar la federació Espanyola de Balonmano. Durant aquest període(1948-50),quasi no hi va haver activitats, ja que la federació de balonmano, havia d'atendre dos modalitats: el balonmano en sala i el de camp. Realment, resultava difícil en aquestes circumstàncies proporcionar i estructurar un esport que no era ni semblant al seu.

Historia del voleibol

El voleibol va ser creat el 1895 per William G. Morgan. Era llavors director d'educació física a l'Ymca de Holihoke, a l'estat de Massachusetts,i havia establert i dirigit, un programa d'exercicis i de classes esportives masculines per a adults. Es va adonar que precisava d'algun joc d'entreteniment i competició a la vegada per variar el seu programa, i no disposant de res més que del bàsquet, creat 4 anys abans(1891), va treure profit als seus mètodes i experiències pràctiques per crear un nou joc. Morgan descriu així les seves primeres investigacions: ”El tenis és va presentar en primer lloc davant seu, però feien falta raquetes, pilotes, una xarxa i altres equipaments. D'aquesta manera, va anar descartant. No obstant, la idea de una xarxa semblava bona. La aixequem al voltant de 6 peus i 6 polzades del terra, és a dir, just per sobre del cap de l'home mitjà. Havíem de tenir una pilota i entre aquelles que havia provat, tenia la càmera de una pilota de bàsquet. Però era massa lleuger i massa lent; llavors va provar amb la pilota de bàsquet sencera però va veure que era massa pesada. D'aquesta manera ens vam veure obligats a construir una pilota de pell amb camera de cautxú que pesava entre 9 i 12 onzes. Les regles inicials i els conceptes de vas van ser establerts: la mintonette; primer nom amb el que se l'havia bautitzat, havia nascut. El professor HALSTEAD crida l'atenció sobre la “batuda” o la fase activa del llançament, i proposa el nom del “Voleibol” Gràcies al Ymca el joc del voleibol va ser introduït a Canadà i en molts països: Elwood S.BROWN a les filipines; J.Oward CROCKER a Xina; Frank H.BROW a Japó, el doctor J.H.GRAY a Birmània, a Xina i a Índia, i així amb altres precursors a Mèxic, Amèrica del sud, Europa, a Àfrica i a Àsia. Els primers campionats nacionals de voleibol van donar-se cita a Estats Units el 1922, i és el 1928 quan és crea el USVA: la United States Volleyball Association. En 1938 és establert un contacte internacional entre Polònia i França. Desgraciadament, la Segona Guerra Mundial congela les entrevistes. Només a finals de 1945 va ser possible establir noves relacions. Per la seva part, el doctor Harold T.Friermood, llavors membre del Ymca i molt aviat secretari de la Usvba, intenta establir una altre vegada les relacions internacionals i va fer difondre algunes obres sobre el voleibol.

que és el voleibol?

El voleibol és un esport d'equip practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari mitjançant volees per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista.

viernes, 20 de marzo de 2009

marga l'ordinador te problemes i no s'encen!
estic a casa de la meva veina, cuan l'arreglin et penjare tot!
disculpa les molesties