alguns estiraments <--

Bessons

Dóna't suport amb els avantbraços en la paret i posa el cap sobre els avantbraços. És millor si ho pots fer descalç, ja que sense calçat el suport de la part posterior de la planta és més nítid. Es flexiona una cama cap a davant i s'estira l'altra cap a enrere, vam avançar lleugerament el maluc per a alinear el maluc amb el tronc i la cama estirada, formant una línia recta. És molt aconsellable per a evitar la tendinitis aquilea. Una variant és col·locar la punta del peu en una vorada o esglaó i deixar caure el taló del peu per sota del nivell de la vorada.

Soleos

Formen la cara profunda dels panxells, en la zona superior al tendó de aquiles, i s'estiren recolzant-se en una paret, però en una posició més pròxima a la paret que la del estiramiento anterior, flexionant ambdues cames; s'estira el soleo de la cama situada més enrere, la davantera només serveix de suport. Millor sense sabatilles.

Flexors de malucs

Comença en posició dempeus, avança una cama en angle recte i retarda l'altra estesa. A poc a poc es baixa el maluc, sentint un estiramiento suau en la part frontal del maluc, en els tendons de la sofraja i en l'engonal. Una variant és estirant el peu de la cama retardada. Treballem millor si tirem el tronc cap a enrere. Mai s'ha d'avançar el genoll que forma l'angle recte

Quadriceps.

En peus, només has de donar suport una mà i amb l'altra agarrar-te el peu i, doblegant el genoll, dur-te el taló al glúteo. Mantenir la posició 20 segons amb cada cama. Si ho fas agafant el peu amb la mà contrària, vas a tibar més la porció exterior del quadriceps.

Isquiotibiales I.

Dempeus, enfront d'un obstacle amb el maluc paral·lel al mateix. Dóna suport el taló i mantingues aquesta cama estirada. La cama de suport pot estar lleugerament flexionada i amb el peu mirant cap a endavant. No és necessari formar un angle recte amb les cames. Si es flexiona la cintura lleugerament cap a endavant es provoca un major estiramiento. Una variant per a qui tingui poca flexibilitat o pateixi d'esquena és realitzar-lo amb l'esquena recta, sense flexionar-se cap a endavant i flexionar la cama de suport.

Flexibilitat(almudena cid)

Almudena Cid Torrat

NAIXEMENT 15-06-1980, Vitòria
ALTURA I PES 1,68 m. / 47 kg.
ESPECIALITAT Pilota
CLUB Independent
JJOO Atlanta 1996 - Sidney 2000- Atenes 2004-beijing 2008


Va neixer el 15 de juny de 1980 a la ciutat de Vitoria. Als 7 anys va començar a practicar gimnàstica rítmica com a activitat escolar obligatoria, va descubrir desde petita un estrany llaç que juntava l'art amb aquesta bella disciplina. De seguida va començar a dedicar hores extres ademés de les manades a l'escola.

La seva entrenadoraIratxe Aurrekoetxea va apostar que seria la futura estrella espanyola, i tenia raó no es va equivocar. Al 1994, amb 14 anys, va abandonar la seva ciutat natal i es va traslladar a Madrid, per formar part de la selecció nacional que dirigia la bulgara Emilia Boneva.
En aquella temporada va guanya el campionat espanyol i es converteix en favorita per a vestir els colors de la seva bandera en els Jocs Olímpics de Atlanta a l'any següent.Sense experiència internacional, va ser finalista Olímpica en Atlanta 96 i amb 15 anys ja havia complert el somni que anhela i aspira qualsevol esportista.No és fàcil estimular a un atleta perquè continuï quan s'ha assolit el màxim objectiu abans d'hora, però la passió per la gimnàstica que feia vibrar a Almudena, va transcendir per sobre de les medalles, els campionats, el prestigi i els resultats.



Aferrada a un espíritu esforçat que la va vincular des dels 7 anys amb el seu esport, continua sent una de les gimnastas més reconegudes en el plànol internacional i insuperable a nivell Nacional.Treballadora exemplar que no es deixa atreure per utopies. Les seves expectatives mai estan fora de l'abast del real.La seva filosofia de vida la va dur a conquistar 7 títols Nacionals, a ser finalista en 9 Campionats del Món i 11 Europeus, va participar en mes de 80 certàmens internacionals i va fer realitat el somni d'obtenir tres diplomes Olímpics consecutius (Atlanta 96, Sydney 2000 i Atenes 2004), un gran record en la gimnàstica rítmica.

Vint anys van passar des que va veure per primera vegada cercles, cintes i pilotes.Avui gaudeix de la seva activitat com el primer dia encara que tingui en els seus plans ja confirmat el seu retir després dels Jocs Olímpics de Beijíng.Almudena demostra que la rítmica no és solament un esport per a nenes.La seva maduresa és el que avui la destaca i fa diferent. Admirada, elogiada i emulada per les seves pròpies rivals, el lloc que va aconseguir és indiscutible i respectat pel món.Actualment entrena entre 6 i 8 hores diàries en el centre nacional d'alt rendiment de Barcelona amb Iratxe Aurrekoetxea.Expressiva i original, les seves rutines tenen la seva pròpia marca que la destaquen i caracteritzen.Abans de competir visualitza les seves coreografies, es fica en una bombolla i surt quan finalitza per a escoltar els aplaudiments. Sempre entra al tapís amb el peu dret, aquesta és la seva càbala principal.El seu element favorit és la pilota i amb el qual menys li agrada treballar és amb la corda.Amb 28 anys ja pensa en el seu futur professional i estudia en l'escola superior de disseny.

En els últims anys s'ha guanyat un important espai en el món de les passarel·les. Actualment desfila per a dissenyadors i agències de models. Va actuar en novel·les, en comercials, va guanyar un concurs de patinatge sobre gel, va participar en shows televisius i fa unes setmanes va posar per a la revista masculina FHM.És la cara de Nike Woman a Europa, marca que la patrocina com sponsor oficial.Quan tots confirmaven el seu retir després d'haver aconseguit el seu tercera final a Atenes 2004, aquesta jove basca va sorprendre a l'univers de la rítmica demostrant que dintre d'ella, encara queda força, esperit, passió i ganes de seguir abocada a l'esport que va arribar a la seva vida un matí de 1988.



http://es.youtube.com/watch?v=uMDBVNFGFGc

alguns estiraments <--

Estiraments pels músculs de cintura cap avall



Asseguts o estirats









Drets

flexibilitat: esport gimnastica ritmica (materials)

Baló o pilota

La Pilota esta feta de goma o plàstic, amb diàmetre entre 18 i 20 cm, i pesa almenys 400 grams, per lo que és molt lleugera. La pilota és un tant especial, implica molta més sensibilitat entre el cos i l'exercici, convertint-se en la ideal harmonia amb el cos de la gimnasta. És l'únic complement que no permet preses. Amb ell les gimnastes realitzen impressionants llançaments controlats i amb precises de caigudes fan dinàmics en els exercicis amb la Pilota.

Aro

El aro està fet de fusta o plàstic, amb el diàmetre entre 80 i 90 cm,i pes almenys 300 grams. Ha de ser ferm d'un material flexible però no tou. És molt lleuger per a facilitar els moviments. Treball amb aro és un dels més bonics i espectulars, requereix de molts trasllats en distintes direccions, però la principal exigència és la bona coordinació de moviment. La forma del aro permet fer amb bots, trasllats, girs i llançaments.

Cinta

El pal (diàmetre 1cm, llarg entre 50 i 60 cm.), fet normalment de fusta, plàstic o de fibra de vidre. A un extrem del pal va lligada la cinta, no ha de pesar més de 35 grams. El seu ample és entre 4 i 6 cm. i llarg no més de 6m. La Cinta , de vius colors, és llarga i lleugera i pot ser llançada en qualsevol direcció. Els seus moviments per l'aire dibuixen imatges i figures de distinta grandària i els canvis de ritme són impressionants.

Maces

Les maces són fetes de fusta o plàstic amb longitud entre 40 i 50 cm. pesen almenys 150 grams cada una. La gimnasta utilitza les maces per a realitzar girs, bots, llançaments i moviments asimètrics quant siguin possibles, barrejant-los amb els moviments de cos de la gimnasta. Exercicis amb les maces requerixen ben desenvolupat el sentit de ritme, màxim de coordinació psicomotriu i precisió. Les maces necessiten la major agilitat de la gimnasta.

Corda

La corda esta feta d'un material sintètic. La seva llargaria està proporcionada amb l'estatura de la gimnasta. Té nusos en els extrems. Moviments tècnics poden ser amb la corda solta i recta, amb una o dos mans. La flexibilitat, la coordinació i el caràcter artístic en la coreografia de les rutines està present en tots els aparells.

Tapet

El lloc on es realitza la gimnàstica rítmica es important per que necessita una altura i espai determinat. Els gimnasos solen ser d'almenys 8 metres. I els exercicis es realitzen amb un tapet de 13 x 13 metres. A més, és obligatori que hi hagi una zona de seguretat d'1 metre per tots els costats del tapet, per si la gimnasta surt d'ell al realitzar algun exercici. El tapet és especial, ja que ha d'absorbir l'energia produïda pels exercicis i protegir a les gimnastes si cauen.

flexibilitat: esport gimnastica ritmica (modalitats)

Com ja introduíem abans la gimnàstica rítmica es pot realitzar individualment o per grups, normalment de cinc persones en els que és solen combinar el aparells o elements.

Com a elements principals trobem:mans lliures, la pilota, el aro, la corda, maces i la cinta. Amb ells i els demés elements; com la música, ball, coordinació i flexibilitat i expressió corporal en la combinació dels exercicis donaran lloc a les exhibicions finals tant per a competició com no.

La flexibilitat, la coordinació i el caràcter artístic en la coreografia de les rutines esta present en tots els aparells. Així mateix també comentarem les característiques principals de l’espai on solen practicar-se. La gimnàstica rítmica no pot realitzar-se en qualsevol lloc.

flexibilitat: esport gimnastica ritmica (la seva història)

La Gimnàstica Rítmica és un dels pocs esports purament femenins. Fa un parell de segles ja existia una modalitat de gimnàstica en grups, en la que les esportistes ballaven juntes, realitzant una coreografia al compàs de la música. Amb el temps els balls van evolucionar, es van desenvolupar i es van orientar cap a la competició esportiva, però la gimnàstica rítmica com a tal es va desenvolupar molt més tard.

Aqess esport neix a l'antiga Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes, URSS., en una època caracteritzada per la Revolució Industrial, on es va permetre una varietat de pensaments nous que van impulsar la participació de la dona mes allà d'allò més habitual en tots els camps socials, el de la investigació, en el professional, en el laboral i per descomptat en l'esportiu. Allí és on van començar a organitzar competicions, potser per això des de sempre les russes, les romaneses i les eslovaques, entre altres, i en general totes les exrepúbliques soviètiques, dominen aquest art i s'han fet amb el podi en totes les competicions. En un període relativament curt va prendre importància i es van crear competicions d'alt nivell.


L'any 1963, a Budapest es va organitzar el primer Campionat Mundial de Gimnàstica Rítmica. Uns anys més tard, en 1975, es va formar la Comissió Tècnica de la Gimnàstica Rítmica, en un intent de posar ordre en les regles i en la forma de valorar les actuacions de les gimnastes. I es va convertir en un esport olímpic en 1984 (Los Angeles, Califòrnia).
La base de la Gimnàstica Rítmica, sempre ha sigut la coreografia clàssica i els seus iniciadors van ser mestres de dansa, especialistes en coreografia, i no entrenadors esportius. Es va donar a conéixer com a gimnàstica rítmica moderna, més pròxims a l'art.

Els països líders a nivell mundial en aquest esport continuen sent la Federació Russa, Lituània, Ucraïna, Romania, Bulgària per dir d'alguns. En el nostre país, la Gimnàstica Rítmica continua deixant empremta entre els seus participants, els que han seguit tradicionalment convertint-se després de gimnastes en entrenadores, jutges nacionals i internacionals o dirigents en este esport o en l'àmbit esportiu. A més, l'equip espanyol de gimnàstica rítmica s'ha fet un buit en el món d'aquest esport. Ja en 1996, en els Jocs d'Atlanta es van fer amb la medalla d'or. Una diferència fonamental en el desenvolupament i aparició d'esta modalitat a Mèxic, és precisament que els seus iniciadors gaudien de la professió de mestres i mestres d'Educació Física amb combinació coneixements de la dansa clàssica.

La Gimnàstica Rítmica presenta una gran varietat d'alternatives de moviment, on es poden desenvolupar una infinitat de qualitats. Aquest esport ha permès que les participants descobrixin moviments inimaginables i inclòs desenvolupen la seva creativitat, de tal forma que realitzen les seves pròpies evolucions. Requereix d'una verdadera dedicació per a adquirir les habilitats requerides, i qui la practica immediatament incorporarà a la seva imatge corporal el port, l'elegància i bellesa propis dels moviments elementals d'aquest esport.

flexibilitat: esport gimnastica ritmica (què és?)

És un esport femeni on reina la elasticitat, la gràcia i la bellesa; combina la dansa amb el malabarisme. La suma de música, ball, coordinació i flexibilitat dóna com resultat la gimnàstica rítmica. És un esport practicat per dones que busca aconseguir exhibicions originals encadenant exercicis difícils que sorprenguen, amb l’últim objectiu d’aconseguir una composició equilibrada i bella.



En la rítmica l'estètica de la gimnasta és fonamental. La gimnàstica rítmica és un dels esports més creatius i que deixen més lloc a la imaginació de la persona. És un esport practicat únicament i exclusivament per nenes i adolescents. Les qualitats que ha de reunir una gimnasta són: flexibilitat, equilibri, coordinació, sentit del ritme i capacitat per a l'expressió corporal. Encara que és un esport que pot practicar-se a qualsevol edat, per a aconseguir un nivell d'execució alt és convenient començar cap als 4 o 5 anys. Es realitzen exercicis dinàmics i harmoniosos amb la pilota, les maces, el aro o la cinta a ritme de la música, individualment o per grups amb diferents aparells.



En aquest esport la tècnica és un element essencial, però no l'únic. També la música juga un paper fonamental, ja que sense ella seria impossible fer coreografies, ni exercicis de sòl amb els diferents objectes que s'utilitzen en les modalitats d'aquest esport.



En la rítmica d'elit, les esportistes d'alta competició han de ser extremadament esveltes i flexibles. Les gimnastes integrants de la selecció nacional han d'afegir una rigorosíssima dieta a un entrenament de vuit hores diàries. Pero no sols es un esport per la competició. Així i tot les esportistes han de tindre una immillorables condicions físiques i un cos determinat.

acondicionament físic: la flexibilitat

Dins del món de l'esport o la fisiologia, s'entén per flexibilitat la qualitat que té l'esportista i/o els músculs d'estirar-se a fi d'adaptar-se a un nou valor d'amplitud de moviments.


A la fisiologia dels vertebrats, inclosos els humans, la mesura de la distancia quantitativa entre la posició flexionada i la posició expandida d'un múscul (o un grup de muscles) es denomina flexibilitat.


De forma general també es pot definir com la capacitat que tenen els músculs d'adaptar-se mitjançant el seu allargament a diferents graus de moviment articular. Pel que podem entendre com a millora de la flexibilitat al augment del grau de moviment articular ja sigui de manera forçada (mitjançant una força externa per aconseguir un major grau d'amplitud) o de manera natural (mitjançant les forces internes de la persona).


La majoria dels esportistes exerciten molt la qualitat de flexibilitat, per la necessitat d'un millor nivell físic.


S'anomena contorsionisme a l'art de desenvolupar una gran flexibilitat, superior a l'habitual

<-- gimnasta fent estiraments

que es l'acondicionament físic?

l'acondicionament fisic es el desenvolupament de la suma de les qualitats fisiques basiques importants per el rendiment.

• Agilitat
• Habilitat
• Flexibilitat
• Força
• Equilibri
• Potencia
• Resistencia
• Velocitat
• Coordinació