La Gimnàstica Rítmica és un dels pocs esports purament femenins. Fa un parell de segles ja existia una modalitat de gimnàstica en grups, en la que les esportistes ballaven juntes, realitzant una coreografia al compàs de la música. Amb el temps els balls van evolucionar, es van desenvolupar i es van orientar cap a la competició esportiva, però la gimnàstica rítmica com a tal es va desenvolupar molt més tard.
Aqess esport neix a l'antiga Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes, URSS., en una època caracteritzada per la Revolució Industrial, on es va permetre una varietat de pensaments nous que van impulsar la participació de la dona mes allà d'allò més habitual en tots els camps socials, el de la investigació, en el professional, en el laboral i per descomptat en l'esportiu. Allí és on van començar a organitzar competicions, potser per això des de sempre les russes, les romaneses i les eslovaques, entre altres, i en general totes les exrepúbliques soviètiques, dominen aquest art i s'han fet amb el podi en totes les competicions. En un període relativament curt va prendre importància i es van crear competicions d'alt nivell.
L'any 1963, a Budapest es va organitzar el primer Campionat Mundial de Gimnàstica Rítmica. Uns anys més tard, en 1975, es va formar la Comissió Tècnica de la Gimnàstica Rítmica, en un intent de posar ordre en les regles i en la forma de valorar les actuacions de les gimnastes. I es va convertir en un esport olímpic en 1984 (Los Angeles, Califòrnia).
La base de la Gimnàstica Rítmica, sempre ha sigut la coreografia clàssica i els seus iniciadors van ser mestres de dansa, especialistes en coreografia, i no entrenadors esportius. Es va donar a conéixer com a gimnàstica rítmica moderna, més pròxims a l'art.
Els països líders a nivell mundial en aquest esport continuen sent la Federació Russa, Lituània, Ucraïna, Romania, Bulgària per dir d'alguns. En el nostre país, la Gimnàstica Rítmica continua deixant empremta entre els seus participants, els que han seguit tradicionalment convertint-se després de gimnastes en entrenadores, jutges nacionals i internacionals o dirigents en este esport o en l'àmbit esportiu. A més, l'equip espanyol de gimnàstica rítmica s'ha fet un buit en el món d'aquest esport. Ja en 1996, en els Jocs d'Atlanta es van fer amb la medalla d'or. Una diferència fonamental en el desenvolupament i aparició d'esta modalitat a Mèxic, és precisament que els seus iniciadors gaudien de la professió de mestres i mestres d'Educació Física amb combinació coneixements de la dansa clàssica.
La Gimnàstica Rítmica presenta una gran varietat d'alternatives de moviment, on es poden desenvolupar una infinitat de qualitats. Aquest esport ha permès que les participants descobrixin moviments inimaginables i inclòs desenvolupen la seva creativitat, de tal forma que realitzen les seves pròpies evolucions. Requereix d'una verdadera dedicació per a adquirir les habilitats requerides, i qui la practica immediatament incorporarà a la seva imatge corporal el port, l'elegància i bellesa propis dels moviments elementals d'aquest esport.
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario