Atletisme CARRERES (prova: velocitat 100m llisos)

Introducció

Els 100 metres llisos constitueixen la competició reina de l'atletisme de velocitat. Consisteix en un sprint d'uns 10 segons de durada en la que 'atleta realitza unes 45 passes per creuar la meta a uns 36 km/h.

Història

La prova dels 100 metres masculines ja formaren part del programa de la primera edició dels Jocs Olímpics de l'era moderna que tingueren lloc a Atenes el 1896. En aquests jocs es va córrer sobre una pista de cendra, sent el vencedor el nord-americà Thomas Burke, l'únic atleta que sortí amb les mans recolçades sobre la pista. Les dones no debutaran en uns Jocs Olímpics fins a l'edició de 1928 d'Amsterdam.
El 1912, amb la fundació de la Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAFF), es reconeix la primera marca mundial de la prova, a càrrec de Donald Lippincott amb un temps de 10,6 s.
El 20 de juny de 1968, a Sacramento els nord-americans Jim Hines, Ronnie Ray Smith i Charles Greene van córrer per primera vegada la distància per sota dels 10 segons, fixant la marca en 9,9 s.

Àrea de competició

Els 100 metres llisos es duen a terme a la recta final de les pistes descobertes.

Equipament

Per realitzar els 100 metres llisos és necessari un conjunt de roba (samarreta i pantalons o malles) i unes botes de claus d'atletisme.